La grafomotricitat

 

L'alfabet o desenvolupament grafometriu té l'objectiu fonamental  de completar i millorar el desenvolupament psicomotriu a través de diverses activitats. D'aquesta manera, es preparen per a l'aprenentatge posterior de l'escriptura. Els infants amb NEE en aquestes activitats també milloren l'atenció i la psicomotricitat fins habilitats fonamentals en el seu desenvolupament. La base de l'educació de la grafomotricitat és la motricitat fina, així que prèviament ha de fer per desenvolupar l'habilitat de les mans i els dits, així com la coordinació oculo- manual.

1.       Activitats per desenvolupar l'habilitat de les mans:

- Fer palmades, primer lliurement i després seguint un ritme. 

-  Portar un o més objectes a la mà, primer en una mà, després les dues mans, simultàniament en diverses direccions (moviment ascendent i descendent, circular...).

- Imitar moviments d'animals (lleó, aus volant...) o objectes.

- Obrir una mà mentre l'altra es tanca, primer lentament, a continuació més ràpid.

2.       Activitats per desenvolupar la destresa dels dits:

- Obrir i tancar els dits de la mà, primer al mateix temps, després alternant. Augmentar gradualment la velocitat, tocar cada dit amb el polze de la mà corresponent, augmentant la velocitat: "Tocant el tambor" o "tambors" amb els dits sobre la taula, augmentant la velocitat.

- Amb la mà tancada, treu els dits un darrere de l'altre.

3.       Activitats per desenvolupar la coordinació oculo- manual:

 -Llançant objectes, amb una mà com amb l’altra mà.

 - Adjuntar i treure taps, vaixells, fruits secs...

 - Subjectar i enganxar botons.

- Modelatge amb plastilina, boles, cilindres...

 - Passar les fulles d'un llibre.

- Punxar i retallar amb punxó.

- Tallar amb tisores.

Un altre aspecte important és la implantació d'activitats per desenvolupar els accidents cerebrovasculars. Aquestes activitats es realitzarà sobre diferents superfícies (planta, embolcall de paper, cera, paper, llibreta) i amb diferents instruments (quadres de cera, feltres, pinzells, llapis, bolígrafs). Els moviments bàsics són de dos tipus: rectes i corbes, i reeducació grafomètrica hauria de centrar-se en ells. Els exercicis s’han de fer en direcció esquerra- dreta.

 

4.       Activitats per al desenvolupament i control de traços rectes:

-         Còpia els exercicis de pissarra o de paper quadriculat: traçat de línies verticals, horitzontals i diagonal, creus, pales, línies paral·leles, trencats, angles, figures, etc.

-          Exercicis de repassar línies, camins i dibuixos.

-          Exercicis de seguir espais i figures.

-          Exercicis de seguiment sense tocar les parets.

 

 

 

 

 

 

 

 

5.       Activitats de desenvolupament i control de traços:

-          Còpia en exercicis de pissarra o de paper quadriculat: camí de línies corbes, cercles, onades dins de dues línies, sobre un eix horitzontal o inclinat, etc.

-          Exercicis de bucles dins de dues línies en una línia, bucle ascendent i descendent.

 

 

 

6.       Activitats de desenvolupament i control de combinar exercicis:

-          Poden ser una sèrie d'exercicis, sobre la base de la combinació de línies rectes, horitzontals, verticals i diagonal i semicercles.

-          Revisar i copiar línies, cercles i semicercles de figures.

-          Completar una figura d'una altre que serveix com a model.

7.       Activitats de desenvolupament i control de corones:

Aquests exercicis faciliten el desenvolupament del moviment d’esquerra - dreta del braç i interpretant-los mitjançant grans traços, també desenvolupar els moviments de progressió basada en el segrest de braç sencer. A nivell de l'escriptura prèvia també serveixen per desenvolupar la unió entre lletres. Es van realitzar aquests exercicis:

·         En un pla vertical a la pissarra amb tises de guix llarg.

·         En un pla horitzontal amb un pinzell: el nen pot romandre de peu sense suport a la mà sobre la taula i amb el pinzell prenent una posició vertical.

·         En posició horitzontal,  un full primer de gran format i després de format normal.

·         S’han de tenir en compte el moviment alhora de traçar les línies.

S’ ha de comprovar la direcció, l’enllaç, frenada, simetries, la pressió del llapis, separacions, inversions, mides, etc. Una metodologia eficaç és utilitzar tots els canals sensorials possibles per tal que ho aprengui.

Per tant,  seria aconsellable que les activitats multi sensorials, es portin a terme en primer lloc per les línies i després para l’ensenyament i l’escriptura:

a)      Traçar a l’aire.

b)      Repassar  amb diverses eines d'escriptura (llapis, ploma, pinzell...)

c)       El dit per sobre de la línia amb els ulls tancats i amb els ulls oberts.

d)      Dibuixar al terra i caminem sobre el dibuix.

e)      Expressar la seva longitud (llarga, curta...), pressió (molt, premsa...).

 



 

L’escola i la concepció constructivista

 

La concepció constructivista té l’objectiu de formar als ciutadans amb un conjunt de competències bàsiques, entre les quals mencionem la capacitat d’opinar, participació activa i cooperativa, capacitat per a criticar i crear entre altres.

Per a una bona concepció constructivista és molt important el paper del professorat. La utilització d’estratègies constructives permet al professor/a realitzar classes actives, d’aula oberta, flexibles, realitzar aprenentatges significatius per contribuir a augmentar el rendiment escolar i personal dels alumnes.

Utilitzar aquestes estratègies constructivistes ens proporciona que els alumnes siguin els constructors dels seus propis processos d’aprenentatge a partir dels seus coneixements previs i experiències, cosa que facilitarà la motivació en l’atenció a l’aula i la facilitació d’adquirir nous coneixements. Proporciona una manera lliure de treballar, ja que com hem nomenat són els mateixos alumnes qui busquen la seva manera pròpia d’aprendre, això si, sempre amb l’ajuda de l’educador/a guiant-los pels passos a seguir.

Per als alumnes utilitzar aquest ensenyament constructivista els ensenyarà a donar un significat a les informacions que rep i potenciar els seus coneixements.

Els beneficis que aporta aquest ensenyament és la de crear propis processos d’aprenentatge, augmentar la confiança dels alumnes, reduir la por a equivocar-se, aprendre a qüestionar-se i a rectificar, aprendre a respectar als altres i augmentar l’atenció i motivació escolar.

Des de  aquí us animem a què practiqueu amb els vostres fills aquest ensenyament constructivista mitjançant les tasques quotidianes de la llar familiar per exemple, fer col·laborar als vostres fills/es en les tasques de la casa i deixar que ells/es busquin una solució o aprenguin a realitzar-ho, guiar-los si tenen dubtes i motivar-los per a què vols preguntin, ajudar-los en les feines de l’escola deixant que ells/es mateixos busquin diferents solucions.

 

En el procés d’ensenyament-aprenentatge, quin és el paper del/la mestre/a i quin el de l’alumne/a?

El procés d’ensenyament-aprenentatge “és un fenomen universal necessari per a la continuïtat cultural, a traves de la qual una generació prepara a l’altra”

En aquest procés el mestre/a ha d’establir primerament una relació afectiva amb els seus infants, a de tenir un paper de guia, guiar als infants en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, ajudar-los i estimular el seu desenvolupament i coneixement de nous continguts i ha de tenir en compte que la informació que transmeti als alumnes ha de ser eficient i efectiva. Com hem dit anteriorment el docent ha detenir una relació afectiva en els infants, per a que ells, es sentin segurs i estiguin còmodes a l’aula, que els mostri confiança per ajudar-los i per a que ells siguin participatius. També ha de tenir una relació estreta amb les famílies per poder realitzar un seguiment més complet dels infants.

Tot i això el mestre/a ha de seguir formant-se per dominar els coneixements, les metodologies, les estratègies i procediments per dur-los a terme a l’aula.

Quan parlem de l’alumne/a hem de tenir clar que són els principals protagonistes en aquest procés i per això hem de treballar per a que tinguin un bon desenvolupament. Els infants han de tenir un paper actiu en la construcció del seu procés d’aprenentatge, ha de ser crític, creatiu i reflexiu, també ha de motivar-se per seguir aprenent, tenir una relació afectiva i col·laborativa tant amb els companys com amb el professor/a. Ha de gaudir i participar en les activitats de l’aula o fora de ella, ha de ser capaç de crear els seus propis coneixements i seguir-los augmentant durant del seu creixement.

Per concloure, recordar que sense l’educador/a i l’alumne/a no pot haver-hi un procés d’ensenyament-aprenentatge i sense la relació activa i afectiva d’aquests dos aquest procés pot variar. És molt important que els educadors/es incentiven aquestes actituds positives en els seus alumnes per a que ells mateixos és puguin construir el seu propi aprenentatge i que aquest procés és desenvolupi d’una manera adequada i significativa.

La importància del desenvolupament dels nostres infants de 0 a 6 anys.

El desenvolupament dels infants en el període de 0 a 6 anys és una de les coses més importants que hem de tenir presents. Un bon desenvolupament en aquestes edats tan primerenques ajudarà als infants ha tenir un bon progrés en el seu creixement. En aquestes edats els infants realitzen els canvis més importants del seu creixement i sabem que és difícil en alguns moments saber com poder respondre davant d’aquests canvis, per això des del col·legi us recomanem diferents llibres, guies, blocs i webs per poder informar-vos i aprendre un poc més del desenvolupament dels petits nens/es.

A continuació podreu veure un seguit de llibres que estan relacionats amb el desenvolupament dels infants de 0-6 anys:

·         COMELLAS, M. J. Escola de pares. Barcelona: Ariel. 2007.

·         FERNÁNDEZ DÍEZ, Julio. Errores en la educación de los hijos. Cómo evitar los 25 más comunes. Madrid: Pirámide. 2012.

·         GUTMAN, L. La maternidad y el encuentro con la propiasombra. Argentina: Del Nuevo Extremo. 2012

Les guies són de gran ajuda, no tan sols per obtenir informació, sinó també per poder resoldre problemes i preguntes que ens podem arribar a plantejar. Tot seguit us plantegem dues guies que us poden interessar:

·         Guia de la petita infància. Fins a 6 anys 
Consell Comarcal del Pallars Sobirà (2010). Guia per a pares i mares sobre el desenvolupament, la cura i el joc en els infants de 0 a 6 anys. Hi ha un recull de recursos i serveis dirigits a donar suport a les famílies.

www.pallarssobira.cat/sites/default/files/upload_docs/Llibret_low.PDF

·         Guia del desarrollo infantil des del nacimientohasta los 6 años

Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de AtenciónTemprana. GAT.

http://www.ibsalut.es/ibsalut/es/profesionales/capdi/bibliografia/guias/guia-del-desarrollo-infantil-desde-el-nacimiento-hasta-los-6-anos

Si amb els llibres i les lectures no n’hi ha prou, també podem trobar pàgines webs on podeu informar-vos i trobar resposta a preguntes que us realitzéssiu. A continuació podreu veure diferents portals webs que poden ser del vostre interès:

·         Família Fòrum 
Portal web de i per a la família. Des d’una vocació de servei, una perspectiva oberta i amb un enfocament professional, vol ajudar i donar resposta a les qüestions que preocupen a les famílies en la convivència familiar i en l’educació i cura dels fills i dels avis. És un programa que inclou entre altres iniciatives: escola de família, línies de recerca i activitats de prestigi com ara premis, simposis i publicacions.

http://www.familiaforum.net/

 

·         Sóc petit.cat 
Portal web dirigit a famílies i petits on es poden trobar articles, informacions, recursos, associacions, etc., tot d’informació al voltant de la família, els pares i mares, fill i filles, etc

http://www.socpetit.cat/inici.php

·         Guia del niño 
Portal web amb una gran quantitat d’articles i informacions útils sobre el món dels nens i nenes de 0 a 12 anys.

http://www.guiadelnino.com/

 

Esperem que us sigui d’utilitat tota la informació que us hem donat, tot i això podeu trobar aquesta informació i molt més en la pàgina web de la generalitat de Catalunya www.gencat.cat on podreu trobar tot tipus d’informació del vostre interés.

 

 

Desenvolupament emocional

L’emoció és l'estat intern provocat per un estímul (exterior o interior) que no és permanent, i que genera uns canvis corporals i una resposta a la situació que ho ha originat.

Els infants ja des de el seu naixement són una font d’emoció. Hi ha dos tipus d’agents que intervenen en aquest tipus de desenvolupament afectiu i emocional:

La família: és el primer contacte amb l’infant i s’encarrega d’assegurar la seva supervivència i establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.

La primera relació afectiva i més important és amb la mare/pare ja que són els seus cuidadors, i en aquesta etapa tan primerenca és molt important aquesta relació afectiva que permeti desenvolupar les emocions.
Amb el temps, la família ha de preparar als seus infants per ser més autònoms ja que començaran a l’escola.

L’escola infantil: és on es dona el primer contacte i interaccions amb altres nens/es i amb els educadors.
És molt important l’acollida que els fem als infants per així poder proporcionar-los una bona relació afectiva que els doni confiança amb el seu educador/a.

També hem de tenir molt present, que sí, els infants necessiten sentir-se valorats, estimats i acceptats, però també se’ls han d’establir una sèrie de límits per així donar-los una estabilitat emocional.

Els nadons estan en una edat que encarà no coneixen les emocions bàsiques , l’únic que coneixen és una excitació generalitzada i més tard es diferencien en plaer i malestar.
Aquestes emocions és manifesten en plors i somriures i passat un temps els infants ja comencen a reconèixer les 6 emocions bàsiques què són:

·         Alegria

·         Enuig

·         Tristesa

·         Por

·         Sorpresa

·         Aversió

A partir dels 2 anys apareixen les emocions autoconcients que estan relacionades amb la moral, com són:

·         Vergonya

·         Orgull

·         Enveja

·         Culpabilitat

Passat un temps quan ja els infants comencen a entendre les seves emocions ja són capaços de comprendre les emocions dels altres i així desenvolupen l’empatia.

L’empatia s’enforteix gràcies al desenvolupament del llenguatge i la pràctica del joc simbòlic, a més els joc simbòlic permet transmetre emocions i sentiments que podien estar reprimits en l’interior de l’infant.

Per al desenvolupament de l’empatia és molt important la influència i la capacitat d’empatia dels pares i la manera d’interaccionar afectivament amb els seus fills.

Per finalitzar hem de tenir clar que en el món infantil és imprescindible tenir en compte les emocions infantils ja que són la font de creixement i bon desenvolupament dels infants.

 

Què és el joc?

El joc és una activitat universal, una constant antropològica que trobem a totes les cultures, una activitat que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat transcendental, fonamental per a l’home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d’expressió en pot dependre considerablement l’evolució, el desenvolupament i la maduració.

Però, avui dia hi ha molta gent que tot hi conèixer la importància que el joc té en la vida dels infants considera el joc només una activitat per distreure’s i gaudir, en contraposició a les activitats pròpiament d’aprenentatge escolar.
Per tant, hi ha qui pensa que a l’escola no s’hi va a jugar, sinó a aprendre. Així, no estarà de més insistir en l’extraordinari valor educatiu del joc en la mesura que contribueix al desenvolupament de l’infant. Per això, cal entendre el joc com una activitat molt seriosa amb la qual l’infant aprèn de forma natural.

És així, que hem de recordar que l’infant, mentre juga, es coneix a ell mateix, descobreix el seu entorn, es relaciona amb els altres, des d’un posicionament en el qual no perd el control de la situació, s’expressa i experimenta en un entorn adaptat al seu ritme i possibilitats, fet a la seva mida. Aquests coneixements, fruit de l’experiència i adquirits a través del joc, els podrà aplicar a la vida quotidiana i, en un futur, a la vida adulta.

La funció educativa de la famíla

L’infant obté les primeres relacions i experiències a través de la família, per això es considera que la família és el principal context de desenvolupament i que té una funció educativa essencial.

Els aspectes més destacables de la família en la seva funció educativa són:

o   Grup de pertinença: és el primer grup al qual pertany l’infant i és la influència més decisiva de totes. L’infant construeix la seva pròpia identitat i es connecta amb la resta de societat gracies a les relacions entre famílies.

o   Transmissora de valors i normes: L’infant assumeix valors i normes mitjançant la convivència i les actituds observables als familiars més propers.

o   Agent socialitzador: La família és el primer espai de socialització. S’integra en un grup i en cas de no desenvolupar habilitats socials pot tenir problemes d’integració.

o   Espai de seguretat i confiança: Una de les funcions de la família és facilitar un espai de seguretat, ja que així l’infant es comunica millor i sense por. Així es poden prevenir situacions de risc com per exemple l’assetjament escolar, maltractaments, etc.

o   Model de comportament: Els infants agafen als familiars més propers com a referents i models a seguir e imitar. A partir d’aquí acaben interioritzant valors, normes, actituds, etc. Les accions tenen més valor i força  que les instruccions, per tant hem de ser coherents entre el que diem ho fem.

o   Model de relació: L’afecte i l’amor facilita l’acció educativa i permet superar exigències, disputes, etc. Els pares han de guiar d’una manera raonada però no permissiva, és a dir, l’afecte no està renyit amb l’exigència.

Cada família té una estiu d’educar als seus fills i filles. Hi ha 4 estils diferents: autoritari, democràtic, indulgent i negligent. A continuació exposarem en que consisteix cada estil i quines conseqüències té cadascun.

 

AUTORITARI

Característiques:

o   Estil centrat en els pares.

o   S’estableix un sistema comunicatiu unidireccional.

o   Els pares donen ordres sense cap explicació

o   Fills sense autonomia.

o   Són habituals els càstigs, insults, amenaces sense cap tipus de raonament.

o   Alt nivell d’exigència als fills.

 Conseqüències:

o   Genera nivells d’autoestima baixos als fills.

o   Fills frustrats, culpables de no haver pogut satisfer els seus pares.

o   Infants conformistes i submisos; passius, tímids, angoixats fins al punt de poder patir ansietat o distanciament emocional.

o   Facilitat per adoptar el mateix rol quan siguin pares.

DEMOCRATIC

Característiques:

o   Estil centrat en els fills.

o   S’apliquen normes, però explicant sempre les raons d’aquestes normes.

o   Es respecta la individualitat i els drets dels fills.

o   Se prenen decisions conjuntament.

o   Hi ha un respecte mutu.

Conseqüències:

o   Fills responsables

o   Tenen competència social, és a dir, es relacionen fàcilment amb altra gent.

o   Respecten les normes

o   Bon nivell d’autoestima i confiança.

o   Els fills estan motivats per l’èxit i per tant, tenen millors resultats acadèmics.

INDULGENT

Característiques:

o   Basat en la tolerància.

o   Poc control i poca exigència.

o   Pares sobre protectors.

o   Molta llibertat.

Conseqüències:

o   Fills egocèntrics, molt dependents.

o   S’esforcen poc

o   No tenen autocontrol

o   Autoestima i autoconfiança molt alta.

NEGLIGENT

Característiques:

o   Pares poc exigus i poc implicats amb els seus fills.

o   No hi ha comunicació i confiança entre pares i fills.

Conseqüències:

o   Autoconcepte i autoestima molt baix.

o   Poca responsabilitat.

o   No s’esforcen i son molt susceptibles de patir algun trastorn, tant psicològic com conductual.

 

L’estil educatiu més apropiat i recomanable és el democràtic ja que les conseqüències que se’n deriven són molt favorables tant per a l’infant com per a l’adult.