Piaget afirmava que el pensament dels infants és de característiques diferents del dels adults. Amb la maduració es produeixen una sèrie de canvis substancials en les modalitats del pensament dels nens per convertir-se en les pròpies dels adults.
En la seva teoria no és tan important el haver adquirit l'estadi a una determinada edat sinó la seqüència, l'ordre pel qual es construeix el coneixement. S'accepta que el cicle evolutiu de cada infant és peculiar amb el seu propi ritme d'adquisicions però seguint el mateix ordre.
D'aquesta manera a partir dels reflexos innats, el nadó va adquirint un conjunt cada vegada més gran d'esquemes, que progressivament es flexibilitzen i es fan més complexos, permetent mostrar una creixent habilitat en els seus intercanvis amb el medi.
Segons Piaget, les etapes del desenvolupament cognitiu són:
v Etapa sensorio-motora (0-2 anys) els nens mostren una intensa curiositat pel món que
els envolta la seva conducta està dominada per les respostes als estímuls.
v Etapa preoperacional (2-6anys) en la que el pensament del nen és màgic i egocèntric,
creuen que la màgia pot produir esdeveniments, els contes de fades els resulten
atraients a més es creu el centre de tots els successos les coses giren entorn d'ell,
resultant-li molt difícil veure les coses des d'un altre punt de vista.
v Etapa de les operacions concretes (6-12) el pensament del nen és literal i concret pot
comprendre formulacions concretes, però la formulació abstracta, com la d'una
equació sobrepassa la seva captació.
v Etapa de les operacions formals (12anys-adult) és capaç d'altes abstraccions, és l'etapa corresponent a les facultats superiors dels éssers humans.
En l'esquema següent es mostren els diferents períodes en què Piaget organitza el desenvolupament evolutiu dels processos cognitius que són la base de la Intel·ligència:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada