divendres, 23 de maig del 2014

La funció educativa de la famíla


L’infant obté les primeres relacions i experiències a través de la família, per això es considera que la família és el principal context de desenvolupament i que té una funció educativa essencial.

Els aspectes més destacables de la família en la seva funció educativa són:

o   Grup de pertinença: és el primer grup al qual pertany l’infant i és la influència més decisiva de totes. L’infant construeix la seva pròpia identitat i es connecta amb la resta de societat gracies a les relacions entre famílies.

o   Transmissora de valors i normes: L’infant assumeix valors i normes mitjançant la convivència i les actituds observables als familiars més propers.

o   Agent socialitzador: La família és el primer espai de socialització. S’integra en un grup i en cas de no desenvolupar habilitats socials pot tenir problemes d’integració.

o   Espai de seguretat i confiança: Una de les funcions de la família és facilitar un espai de seguretat, ja que així l’infant es comunica millor i sense por. Així es poden prevenir situacions de risc com per exemple l’assetjament escolar, maltractaments, etc.

o   Model de comportament: Els infants agafen als familiars més propers com a referents i models a seguir e imitar. A partir d’aquí acaben interioritzant valors, normes, actituds, etc. Les accions tenen més valor i força  que les instruccions, per tant hem de ser coherents entre el que diem ho fem.

o   Model de relació: L’afecte i l’amor facilita l’acció educativa i permet superar exigències, disputes, etc. Els pares han de guiar d’una manera raonada però no permissiva, és a dir, l’afecte no està renyit amb l’exigència.


Cada família té una estiu d’educar als seus fills i filles. Hi ha 4 estils diferents: autoritari, democràtic, indulgent i negligent. A continuació exposarem en que consisteix cada estil i quines conseqüències té cadascun.

 

AUTORITARI
Característiques:
o   Estil centrat en els pares.
o   S’estableix un sistema comunicatiu unidireccional.
o   Els pares donen ordres sense cap explicació
o   Fills sense autonomia.
o   Són habituals els càstigs, insults, amenaces sense cap tipus de raonament.
o   Alt nivell d’exigència als fills.

 Conseqüències:
o   Genera nivells d’autoestima baixos als fills.
o   Fills frustrats, culpables de no haver pogut satisfer els seus pares.
o   Infants conformistes i submisos; passius, tímids, angoixats fins al punt de poder patir ansietat o distanciament emocional.
o   Facilitat per adoptar el mateix rol quan siguin pares.

DEMOCRATIC
Característiques:
o   Estil centrat en els fills.
o   S’apliquen normes, però explicant sempre les raons d’aquestes normes.
o   Es respecta la individualitat i els drets dels fills.
o   Se prenen decisions conjuntament.
o   Hi ha un respecte mutu.
Conseqüències:
o   Fills responsables
o   Tenen competència social, és a dir, es relacionen fàcilment amb altra gent.
o   Respecten les normes
o   Bon nivell d’autoestima i confiança.
o   Els fills estan motivats per l’èxit i per tant, tenen millors resultats acadèmics.

INDULGENT
Característiques:
o   Basat en la tolerància.
o   Poc control i poca exigència.
o   Pares sobre protectors.
o   Molta llibertat.
Conseqüències:
o   Fills egocèntrics, molt dependents.
o   S’esforcen poc
o   No tenen autocontrol
o   Autoestima i autoconfiança molt alta.

NEGLIGENT
Característiques:
o   Pares poc exigus i poc implicats amb els seus fills.
o   No hi ha comunicació i confiança entre pares i fills.
Conseqüències:
o   Autoconcepte i autoestima molt baix.
o   Poca responsabilitat.
o   No s’esforcen i son molt susceptibles de patir algun trastorn, tant psicològic com conductual.

 
L’estil educatiu més apropiat i recomanable és el democràtic ja que les conseqüències que se’n deriven són molt favorables tant per a l’infant com per a l’adult.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada