Desenvolupament sensorial

L’infant experimenta els primers contactes amb el món que l’envolta a través dels sentits. Des que neix, fins i tot quan és a l’úter matern rep les primeres impressions mitjançant els òrgans sensorials.

Segons Field “els sentits es desenvolupen aproximadament en aquest ordre: tacte, cinestèsic, gust, olfacte, oïda i vista”

A continuació, i seguint aquest ordre, parlarem sobre com es desenvolupa cadascun dels sentits.

Tacte

El tacte és el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes.

El fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç. El nounat ja explora la font d’alimentació (pit o tetina) a través de la sensibilitat bucal. El nadó exerceix la percepció tàctil amb la boca, primer, i amb les mans i les plantes dels peus, després.

Cap al sisè o setè mes, el tacte s’anirà especialitzant en determinades zones: polpes dels dits, àrea genital, galtes, etc.

Sistema cinestèsic

El sistema cinestèsic aquell per mitjà del qual es percep el to muscular, el moviment del cos i la disposició dels seus membres, el pes, la relació entre les diferents parts del cos i la seva posició en l’espai.

Aquest sistema està compost per:

-          Aparell vestibular: És l’òrgan que proporciona dades sensorials sobre la posició del cos en l’espai, provoca sensacions relacionades amb l’equilibri.

-          Receptors sensorials dels músculs i dels tendons: Subministen la informació sobre el to muscular, la posició dels membres i la relació amb els diferents parts dels cos.

El nounat ja percep el moviment quan el translladen o el gronxen al bressol, però aquest sentit encara és molt incipient. S’anirà desenvolupant amb el desenvolupament psicomotor.  

El gust

El gust és un sentit essencialment químic. L’aparell gustatiu està localitzat a la cavitat bucal. La llengua, la laringe i la faringe són els òrgans on es troben els receptors gustatius.

El nounat té el sentit del gust força desenvolupat, perquè a l’úter matern les papil·les gustatives ja funcionen. Discrimina entre el dolç, l’àcid, el salat i l’amarg, i prefereix el dolç. Cap al quart mes de vida comença a acceptar el salat. Al llarg de tota la vida, l’evolució i el funcionament d’aquest sentit es combina amb l’olfacte.

L’olfacte

L’olfacte és el sentit que ens permet percebre les qualitats i els canvis quantitatius de les diferents olors.

En el moment de néixer aquest sentit ja està desenvolupat. El nadó diferencia les olors agradables (fruita) de les desagradables (peix o ous podrits), i té tendència i preferència cap a les olors conegudes. L’olfacte aconsegueix un desenvolupament màxim quan l’infant té tres anys  i la seva evolució perceptiva va lligada al desenvolupament del gust.

Oïda

L’oïda és l’òrgan que recull les vibracions del medi i les transforma en impulsos elèctrics que són interpretats a la zona corresponent de l’escorça cerebral.

L’oïda està dividia en tres parts, l’oïda externa, la mitjana i la interna.

El nounat té una sordesa parcial a causa de la immaduresa del nervi auditiu i de l’oclusió dels conductes auditius provocada per la mucositat.

Pot distingir entre la intensitat, el timbre i el to d’un so, pot sentir murmuris, no reacciona a sons monòtons i és capaç de localitzar un so ( aquesta capacitat la perd i la recupera més tard).

A les dotze hores pot diferenciar el llenguatge humà d’altres sons; als dos dies reacciona a sons intensos realitzats  a prop; als set dies reconeix la veu de la mare o del pare; als dos mesos mou el cap en direcció a un so o soroll; i als tres o quatre mesos pot concentrar-se en un so.

Cap als tres mesos el seu sistema auditiu ja té un grau òptim de maduració.

Vista
La vista és el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual, l’òrgan essencial del qual es l’ull.

El nounat és capaç de distingir entre el clar i el fosc; la seva agudesa visual és molt pobra (no pot distingir ni formes ni colors), però evoluciona molt ràpidament durant les primeres setmanes.

Al mes de néixer ja pot fixar la mirada en un objecte gran situat davant seu i seguir-lo noranta graus, als dos mesos ja el pot seguir cent vuitanta graus.

Als tercer mes és l’edat de mirar-se les mans i de concentrar-se mirant un objecte pròxim.

Al sisè mes adquireix la coordinació ull-mà i percep la profunditat.

Als 8 mesos examina els objectes amb deteniment. Cap als 12 mesos l’infant adquireix l’agudesa visual de les persones adultes.

WEBGRAFIA:

PONS, E. i REQUET-JALMAR, D. (2010). Desenvolupament cognitiu i motor. Barcelona: Altamar.