Per a Lev Vygotsky el desenvolupament és un procés compartit
entre individus i, per tant, no pot ser comprés sense tenir en compte la manera
en que els canvis històrics i socioculturals hi influeixen. La llei genètica
que va elaborar es basa en el principi que l’ésser humà comença sent social i
progressivament es va individualitzant.
Aqueta idea és totalment contrària al que proposava Piaget i
vam explicar en una de les entrades passades del bloc.
Entre les aportacions que va fer Vygotsky respecte al
desenvolupament infantil destaquem el llenguatge
i la zona de desenvolupament proper
(ZDP) que ha continuació us
explicarem més detalladament.
El llenguatge
Vygotski distingeix tres etapes:
-
La parla social: L’infant es serveix del llenguatge fonamentalment per comunicar-se; el
pensament i el llenguatge compleixen funcions independents.
-
La parla egocèntrica: L’infant comença a emprar la paraula per regular la seva conducta i el
seu pensament; parla en veu alta amb ell mateix quan realitza alguna tasca; no
intenta comunicar-se amb els altres (parla privada).
-
La parla interna: L’empra per dirigir el seu pensament i la seva conducta; pot reflexionar
sobre la solució de problemes i la seqüència de les accions manipulant el
llenguatge “dintre del seu cap”.
ZDP
Per tal d’explicar la ZDP cal explicar també la zona de
desenvolupament potencial i la real.
-
Zona de desenvolupament potencial: Aquí s’inclouen totes les activitats o funcions que l’infant
només pot realitzar amb l’ajuda dels altres. Per exemple, una nena de 10-12
mesos que només pot caminar amb l’ajuda d’una altra persona.
-
Zona de desenvolupament real: Comprèn totes les activitats o funcions que l’infant pot
realitzar per si mateix, sense necessitat d’ajuda. Per exemple, un nen de 12-15
mesos que pot caminat sol i sense ajuda.
-
Zona de desenvolupament proper(ZDP): En aquesta zona la intervenció de la persona que
proporciona l’ajuda passa a ser efectiva, en el sentit que possibilita el pas
de la zona de desenvolupament potencial a la real.
El desenvolupament és, des d’aquest punt de vista, una
conseqüència de l’aprenentatge: un aprenentatge en què participen activament
tots els agents que viuen l’experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada