Desenvolupament emocional

L’emoció és l'estat intern provocat per un estímul (exterior o interior) que no és permanent, i que genera uns canvis corporals i una resposta a la situació que ho ha originat.

Els infants ja des de el seu naixement són una font d’emoció. Hi ha dos tipus d’agents que intervenen en aquest tipus de desenvolupament afectiu i emocional:

La família: és el primer contacte amb l’infant i s’encarrega d’assegurar la seva supervivència i establir una relació afectiva que estimuli les seves potencialitats.

La primera relació afectiva i més important és amb la mare/pare ja que són els seus cuidadors, i en aquesta etapa tan primerenca és molt important aquesta relació afectiva que permeti desenvolupar les emocions.
Amb el temps, la família ha de preparar als seus infants per ser més autònoms ja que començaran a l’escola.

L’escola infantil: és on es dona el primer contacte i interaccions amb altres nens/es i amb els educadors.
És molt important l’acollida que els fem als infants per així poder proporcionar-los una bona relació afectiva que els doni confiança amb el seu educador/a.

També hem de tenir molt present, que sí, els infants necessiten sentir-se valorats, estimats i acceptats, però també se’ls han d’establir una sèrie de límits per així donar-los una estabilitat emocional.

Els nadons estan en una edat que encarà no coneixen les emocions bàsiques , l’únic que coneixen és una excitació generalitzada i més tard es diferencien en plaer i malestar.
Aquestes emocions és manifesten en plors i somriures i passat un temps els infants ja comencen a reconèixer les 6 emocions bàsiques què són:

·         Alegria

·         Enuig

·         Tristesa

·         Por

·         Sorpresa

·         Aversió

A partir dels 2 anys apareixen les emocions autoconcients que estan relacionades amb la moral, com són:

·         Vergonya

·         Orgull

·         Enveja

·         Culpabilitat

Passat un temps quan ja els infants comencen a entendre les seves emocions ja són capaços de comprendre les emocions dels altres i així desenvolupen l’empatia.

L’empatia s’enforteix gràcies al desenvolupament del llenguatge i la pràctica del joc simbòlic, a més els joc simbòlic permet transmetre emocions i sentiments que podien estar reprimits en l’interior de l’infant.

Per al desenvolupament de l’empatia és molt important la influència i la capacitat d’empatia dels pares i la manera d’interaccionar afectivament amb els seus fills.

Per finalitzar hem de tenir clar que en el món infantil és imprescindible tenir en compte les emocions infantils ja que són la font de creixement i bon desenvolupament dels infants.