Que hi ha d’innat i d’adquirit en la conducta dels nens i nenes?

Aquesta és una pregunta que molts pares es pregunten sobre certes conductes que els seus fills i filles tenen.

Hem sentit a moltes persones que diuen que en comportament humà és conseqüència única de la genètica, que això ve heretat de pares a fills. Altres asseguren que és a conseqüència de l’ambient i el que anem aprenent del nostre entorn.

Els psicòlegs especialistes que s’encarreguen d’estudiar aquestes influències per tal de saber per què està determinat el comportament humà és la  genètica de la conducta.

Primerament aquests psicòlegs estaven confrontats en dos grups, per una part trobem la corrent ambientalistes que consideraven que tota conducta era resultat de l’ambient; i per l’altra part, els innatistes deien que el comportament humà ja ve determinat des del naixement per la genètica.

Tant una corrent com l’altra han fet estudis per demostrar la seva opinió. Posarem dos exemples de cada corrent:

Els innatistes van estudiar el comportament de dos bessons que han estat vivint separats des de petits, el resultat va ser que es podien apreciar certs comportaments similars d’un a l’altre. Això demostra que el comportament està influït per la genètica.

En canvi, els ambientalistes, van estudiar el cas  d’un nen que ha estat adoptat per una família, van poder veure similituds entre el comportament del nen i dels pares adoptius. Això és a conseqüència de la influència que té l’ambient.

Actualment aquestes dues corrents coincideixen en què tots dos factors, genètica i ambient, actuen conjuntament per determinar el desenvolupament humà.

Així, una conducta té part d’innat i part d’aprés. A vegades té més pes la genètica i d’altres en té més pes l’ambient.

Per a finalitzar cal dir que els pares hem de proporcionar un ambient favorable i estimulador per a què els nostres fills es desenvolupin correctament. També cal tenir clar que perquè una conducta tingui un al grau de genètica no vol dir que no es pugui canviar.